divendres, 19 de maig del 2017

CONCLUSIONS


En el curs d’aquestes pràctiques he pogut observar el treball d’una psicopedagoga en un context real. Ha estat realment interessant ja que, tot i que adquirir una base teòrica durant els estudis de psicopedagogia, és important, per comprendre realment quina és la tasca del psicopedagog.
He fet les pràctiques en un centre en el que es treballa amb l’objectiu que els nens i nenes amb dificultats en lectoescriptura (dislèxia), puguin assolir un nivell funcional en lectoescriptura. Aquesta concreció en el treball m’ha permès aprendre a donar eines emocionals i cognitives en aquest aspecte clau dels aprenentatges.

He pogut observar quin ús tenen algunes proves estandarditzades, que permeten recollir informació per a fer una primera definició del cas.

També he fet recerca sobre recursos d’aquest àmbit. He pogut veure que n’hi ha molts però que s’ha de tenir present quins són els més útils per a cada cas i en cada moment.

Més enllà de les tasques reeducatives, les entrevistes i converses amb les famílies, amb els centres educatius i amb els propis infants són l’altre aspecte imprescindible del que cal tenir molta cura per poder definir i guiar cada cas a cada moment.

Tots els nens i nenes que van a la consulta han fet una evolució positiva. Hi van durant força temps, la majoria fins als inicis de la secundària i tots assoleixen aquest nivell funcional de lectoescriptura a partir d’un treball sistemàtic i divers principalment de la consciència fonològica; i també dels processos psicològics bàsics com l’atenció, la concentració, la memòria. Aquest èxit permet que els infants i joves amb capacitats cognitives bones puguin seguir estudiant i evolucionant en el seu futur acadèmic i professional.

Com a mestra esperes que el futur dels alumnes pugui ser el millor i que trobin el suport i les ajudes necessàries per superar les dificultats i trobar que hi ha nens i nenes que reben l’acompanyament necessari per a que això sigui així m’ha produït una satisfacció molt gran.

Alhora, també penso en el buit que hi ha per cobrir les necessitats de suport i acompanyament tant a les famílies com als infants amb dislèxia i altres dificultats que no es poden permetre pagar un servei privat. Igualment, el Pràcticum m’ha ajudat i ho pot continuar fent, tant a mi com als meus alumnes, a superar reptes en l’ensenyament-aprenentatge de la lectoescriptura. Per això també és bo que la nostra formació professional de docents vagi més enllà, per poder tenir recursos reals de com avançar en la nostra tasca.

Pel que fa al Pràcticum II, em plantejo dues possibilitats que acabaré de concretar aquests dies:
  1. -     El pantejament inicial que he fet és el de poder realitzar una intervenció al centre públic d’infantil i primària en el que treballo en forma d’assessorament curricular, didàctic i metodològic en el vessant de la lectoescriptura.Concretament, es tractaria d’elaborar i planificar una intervenció preventiva per a la detecció de dificultats en lectoescriptura.Aquesta constaria de la creació d’activitats tipus joc, en els nivells de P5-1r, recollida de dades a través d’un seguiment i anàlisi d’aquestes.La psicopedagoga està en contacte amb el centre ja que hi ha alumnes d’aquest que van a la seva consulta. També ha fet algun assessorament en altres ocasions sobre assetjament escolar i dislèxia.
  2. -          L’altre intervenció que m’he proposat és la de l’elaboració de materials per al treball que es realitza al centre en el que he cursat el pràcticum I, des de la innovació  curricular, didàctic i metodològic.
El fet que el centre no sap com organitzarà els recursos humans de l’escola el proper curs, no em garanteixen que sigui possible aquesta intervenció. Espero tenir la confirmació aviat.

La segona opció la trobo interessant ja que em permetrà aprofundir en el treball que ara he vist i continuar la recerca iniciada.


dimecres, 17 de maig del 2017

I.B.- abans de començar la reeducació

L'I.B. és un nen de 7 anys. Estan fent proves per determinar quins aspectes cal treballar més profundament.

Avui continua les proves per poder iniciar el tractament reeducatiu del nen en el punt en el que es trobi.

- Prova fonètica de finals del nivell de finals de 1r.
o   Li pregunta si sap que fa aquí i diu que millorar el que fa a l’escola.
o   Pregunta que és el que li costa i diu medi, llegir i escriure.
o   Prova de perfecció fonètica. La psicopedagoga llegeix paraules sense sentit d’una llista i li diu que les repeteix (ex: angilselitil, antirnudaseto, ratinbelistadur...). Va apuntant a on fa errors.
o   Paraules senzilles canviar vocals. Les ha de repetir i canviar un fonema, primer vocals i després consonants. Ex: sol, canviar la o per una a “sal”.
o   Paraules curtes ha de repetir-les i afegir una “i”
o   Separar els fonemes de les paraules. Ex: rei, r-e-i
- Prova d escriptura:
o   Copiar text en català
- Coherència:
o   Endreçar història a partir de 4 dibuixos (com si fos una auca).
o   L’explica després per escrit.
o   Li fa llegir però no pot, s’encalla.
- Dictat d’un text en català.
- Lectura en veu alta, durant 2 o 3 minuts. Text de 4t de primària. “L’home de les pomes”. La pp va marcant els errors. Pregunta que ha entès i no ho sap. Li diu que no passa res.


Entra la mare a la consulta i s’asseu amb el nen.

Exposa els resultats i la valoració final:

Errors al text lliure.
Velocitat lectora 50-60 paraules per minut.
Ha mostrat força dificultat de consciència fonològica, no té interioritzats els sons amb les grafies. Cal automatització de sons i grafies.
L’anima a veure que a partir d’ara amb calma, aniran treballant i farà millora.


Elaborarà l’informe amb les dades que ha recollit.

Seguiment cas B.-entrevista pares

La B. assisteix a la consulta des del curs passat. Com és habitual, es realitza un seguiment del cas dels diferents agents implicats centre-família-escola.

En el cas de la B., els pares estan una mica preocupats perquè han detectat certa angoixa vers l'escola. Creuen que es deu a l'augment en la quantitat de deures per pressió d’alguns pares i en les dificultats per estructurar, no se’n surt amb els resums que ara han començat a treballar. L'expressió oral troben que és poc acurada i estructurada.

La psicopedagoga planteja descriu la seva percepció de la nena, que és:
  • Emocionalment i actitudinalment, molt participativa.
  • Bona en intel·ligència, que compensa la dificultat en lectoescriptura. Però fa que pateixi més, és més conscient.
  • Mostra resultats de lectoescriptura: lectura de 100 paraules per minut, que seria d'un nivell de finals 3r principis de 4t.
  • Pot ser autònoma però no per a fer resums.
Així doncs, planteja les necessitats d'espai de poder ser ella mateixa i expressar angoixa i reclam. Aquest espai ha de ser a casa.

Fan una definició conjunta del cas i conclouen;
§  Ajustada en raonament relacional, observadora
§  Rapidesa mental
§  Veu que els altres ho fan millor que ella i ella vol ser com la mitja
§  Necessita aprovació de l’adult per inseguretat

Què fer en cada cas:
§  Impulsivitat, cal frenar-la i fer-li acabar les converses
§  Posar paraules quan està neguitosa, un cop ho fa, es tranquil·litza, sovint són coses
quotidianes d’una sortida...que s’emociona. Pot ser un minut, res gaire llarg.
§  La comprensió és més alta que la capacitat que té per expressar-la.
§  Pares pregunten que fan a les sessions i la psicopedagoga els ho explica i els ensenya alguna prova i activitat.

L'objectiu de la reeducació destaquen que és arribar al màxim per tenir més recursos 130-140 paraules per minut. Miren l’evolució a les graelles. Al juny valoraran en funció de com estigui.
L'ortografia natural a inici de curs no era conscient i ara si. Detecta les faltes que en fa només de tant en tant (ex ce i no que) i les sap corregir.
En ortografia arbitrària no la dominarà mai ... v/b, accents, etc... Es comenta que avui dia amb ordinadors passa desapercebut perquè hi ha correctors.
Lectura: atenció a la manca d’hàbit o de gust per la lectura...no és el cas però tenir en comptes de gaudir. És bàsica la motivació. Llegeix còmic i això és bo per estructurar i per pautar visualment.
Els recomana passatemps en vacances, per consciència fonològica. 
Sobre els deures recomana no intervenir si ella no ho pregunta. Si en canvi ajudar-la a planificar i organitzar-se amb l’agenda.

Acaben dient que B. ve molt contenta i que sempre es voldria quedar més estona. L’ambient de calma i escolta la fa sentir bé.



I. i M., 3r i 4t de primària

1a OBSERVACIÓ

VINCLE AMB LA PSICOPEDAGOGA: Les nenes es coneixen, van juntes a l’escola. Per una d'elles és la primera sessió de reeducació. La psicopedagoga trenca el gel, els hi pregunta que els agrada de l’escola i la nena nova diu mates i que li costa llegir i escriure. Els respon que aquí aprenen a llegir i escriure fent altres coses que no són llegir i escriure. Els diu que la resta de coses no els hi costen gens. Destaca que a la M. li costa parlar i explicar les coses. Pregunta quins temes els costen més parlar, de casa o de l’escola. Les dues diuen que de l’escola. Els demana que canviarien de l’escola; gent, horaris...

TASQUES: 
1.       Targetes de colors amb tot l’abecedari. Aquesta activitat és clau per a poder seguir desenvolupant les activitats que es faran en la reeducació. Cal que associïn els colors a les lletres i distingeixin entre vocals i consonants.
2.       Primer les han de separar per colors i posar la vocal que trobaran a cada pila a sobre. Fan cinc piles.
3.       Han d’endreçar segons l’alfabet en fileres quedant així:
A-B-C-D
E-F-G-H
I-J-K-L-LL-M-N-NY
O-P-Q-R-S-T
U-V-W-X-Y-Z

4.       Piquen un cop per lletra mentre la diuen; ho han de fer d’esquerra a dreta tornant a començar cada filera. Els costa una mica tornar a l’esquerra per començar cada filera.
5.       Dibuixen amb el dit a la taula i els ulls tancats una vocal cadascuna.
6.       Una gira deu cartes a l’altra mentre tanca els ulls, després l’altra ha de dir quines són i les van destapant fins que les han dit totes.
7.       Diuen una filera de lletres cadascuna sense mirar.
8.       En una llibreta els hi ha escrit totes les lletres de l’alfabet desendreçades, les han d’encerclar cadascuna en el color que han fet amb les targetes.
Quan acaben una filera, les escriuen a sota endreçades en el color corresponent. Ho fan tot bé.

En acabar diu que és important que sàpiga que ningú les renya per equivocar-se i no fer bé una cosa.

diumenge, 14 de maig del 2017

Bàses metodològiques per a les reeducacions

En la consulta les activitats que es desenvolupent amb les parelles de treball que fan reeducació es basa en els plantejaments de treball de consciència fonològica, com ara el del Mètode Estil·les. En aquest cas, la clau de la millora d'aquests infants és en l'adquisició de la DECODIFICACIÓ, del reconeixement automàtic de la paraula.


La iniciació a la memòria associativa de so-fonema és bàsica per aquesta millora. Aquest són alguns exemples del treball que es realitza:

Lectura i còpia escrita de paraules algunes sense sentit.




Senyalar en el text la lletra indicaca amb el color amb el que han aprés a relacionar la lletra (en aquest cas la A). A continuació, copiar-la en lletra lligada, després sense mirar i finalment amb els ulls tancats. Aquesta tasca la realitzen amb totes les lletres de l'abecedari i també amb alguns fonemes, per exemple, tx.


Mètode Binding

Mètode Binding, interessant proposta a través d’un grup de recerca de la UB, per millorar els aprenentatges de tots els nens/es en lectoescriptura.


dimarts, 25 d’abril del 2017

DESCRIPCIÓ DEL CENTRE

El centre GP...està situat a una ciutat del Vallès Occidental. La psicopedagoga és alhora psicòloga i comparteix la consulta amb una altra professional.
En aquest centre fa tasques de:
Ø  Orientació a les famílies.
Ø  Puntualment assessorament a centres educatius.
Ø  Diagnòstics a partir d’entrevistes i proves sistematitzades.
Ø  Tractaments:
v  Clínics, “emocionals”.
v  Reeducatius globals; encara que amb base clínica però d’àmbit acadèmic. Es tracten aspectes de:
-           Programa fonològic multisensorial
-           Consciència fonològica (amb lletres i números...)
-           Relació so-grafia
-           Concentració
-           Emocional
-           Atenció
-           Percepció visual
-           Simetria
-           Velocitat lectora
-           ...
És realment important que no es tracta d’un reforç escolar, no es fan deures com succeeix en altres centres, sinó que es fan tractaments reeducatius.
S’incideix el treball amb l’entorn i sinó s’enfoca de manera adaptativa.